Posar els primers límits

Els límits constants i calmats a aquesta edat ensenyen seguretat i autoregulació. Els infants posen a prova els límits no per desafiar-te, sinó per aprendre on són les fronteres; la predictibilitat en si mateixa els reconforta. Redirigeix més que prohibeix. La forquilla no és per a l'endoll, la farem servir per dinar. Els llibres són per llegir, no per llançar; aquesta pilota sí que és per llançar. Combinar el no amb una alternativa clara ofereix una sortida a l'impuls. Reserva el no ferm per a les coses realment importants: pegar, mossegar, córrer cap al carrer o tocar coses calentes. L'ús excessiu del no fa que perdi el seu significat. Quan el diguis, actua immediatament amb una intervenció física: agafa'ls, mou-los o retira l'objecte. Les paraules soles encara no aturen un infant petit.